- Si senyor, això faré, però estàs posant per davant l'educació a la meua vida, tan important són les maneres que m'he de sacrificar per ells? No et preocupes, netejaré fins que no hi haja ni rastre - digué Toni.
Toni anà a buscar tots els utensilis per a netejar la classe. Amb un lleuger mareig netejà fins no deixar ni rastre. Una vegada finalitzà agafà un bolígraf i el clavà amb força a la cama del seu professor, dient-li tot seguit:
- He netejat, t'he fet cas, com moltes vegades em toca fer, sense saber si està bé o malament, perquè per a nosaltres, els alumnes, eres un exemple clar a seguir, ara pots sentir el que jo he sentit, perquè tots els professors devíeu posar-se en la pell de l'alumne i així mesurar les ordres amb què ens dirigiu. Ara
sabràs que és deixar-se la pell pels teus alumnes.
Toni agafà el bolígraf, el guardà a l'estoig i s'assegué a la seua taula.
Continuació del relat escrita per Vicent Llorach, José Calás i Alba García.
Comentarios
Publicar un comentario