RESSENYA

Línia Blava – Ramon Solsona

Línia Blava és el nom del llibre de Ramon Solsona. En ell apareix un personatge central, del que no sabem cap res. Aquest personatge es dedica a observar les persones que es troben en el metro de la línia blava i, després d'observar-los, s'imagina com són les seues vides, si tenen parella, on viuen, en què parada baixaran, les coses que els van passar fa anys i inclús les coses que passaran en un futur.

L'autor, Ramon Solsona, juga amb el temps, barrejant passat amb futur i et fa endinsar-te a poc a poc en les històries, que, sense saber com, aconsegueixen atrapar-te fins al final del llibre. Totes aquestes històries, amb cada un dels seus personatges es van entrellaçant entre si i, al final, personatges que estan assentats l'un al costat de l'altre, sense conéixer-se, acaben tenint alguna cosa en comú en les vides que s'inventa el personatge, del qual seguim sense saber cap res.

Aquest llibre m'ha agradat molt, a mesura que passaven les pàgines m'abellia continuar llegint, tant que ha durat a soles uns dies en les meues mans. M'he sentit identificada amb moltes de les històries i amb els seus personatges, no sols perquè viatgen amb metro, com faig jo molts dies, sinó també perquè, igual que el personatge s'inventa les vides, mire amb deteniment a les persones desconegudes que comparteixen trajecte amb mi.

En conclusió, recomanaria aquest llibre sense cap dubte, perquè és com la vida mateixa. A més, el seu llenguatge juvenil et fa endinsar-te en les històries i sentir-te com un personatge més, com una d'eixes persones que es troba en el metro i... et fa pensar... Hi haurà algú que m'estiga mirant a mi?

- Un fragment:

"De sobte, la xica es para enmig del pont de Renfe i es torna. Et mira fixament als ulls, com si fes una estona que pensa en tu. Tal vegada té ganes de dir-te alguna cosa, tal vegada et vol aclarir que no treballa en una xurreria i que ara com ara és impossible que estigui embarassada. Tal vegada vulga protestar pel paper que li has donat. Però no, ella no pot conèixer el curs dels teus pensaments, no sap res de les teves fabulacions. Tu tampoc coneixes les seves. Tal vegada ella també ha fet volar la seva imaginació i, mentre tu li atribuïes una història, ella t'atribuïa una altra. De sobte sents una curiositat ardent i en la mirada tensa que us creueu, tu des de baix i ella des del pont, la càrregues amb una sol·licitud d'intercanvi: tu m'ho expliques i jo t'ho expliqui, digues què m'has fet fer i jo et revelaré les meves fantasies. Però la xica torna bruscament el cap i desapareix pont baix. Penses que els altres també fan amb tu la seva pel·lícula i potser t'estavellen en un pàrquing o t'adjudiquen la idea de voler salvar el món."

- Records:

Aquest llibre m'ha agradat tant perquè igual que fa el personatge central, observe a les persones del metro. Em fixe molt en les faccions de la gent i, encara que no m'invente com podria ser tota la seua vida, en alguna ocasió sí que he pensat...: Com s'haurà trencat la cama aquesta persona que viatja al meu costat? o... Amb qui estarà discutint pel mòbil? I per què?

- Intertextualitat:

El llibre de Ramon Solsona s'assembla una mica al llibre "La noia del tren", del qual van fer una pel·lícula recentment. En ell apareix una xica que es diu Rachel. És una dona devastada pel seu divorci que cada matí pren el tren de les 08.04 cap a Londres. Cada dia el tren es deté en un semàfor vermell, des d'on pot observar diverses cases. En una d'elles viu una parella a la qual Rachel crida Jason i Jess i sobre la qual s'ha inventat una perfecta història d'amor, que més tard descobreix que no és tan perfecta. Arran d'això, es veu involucrada en un misteri.